L’educació, un valor que cal recuperar
28 juliol 2009 – 21:01
Massa sovint apareixen reflectits als mitjans de comunicació episodis vinculats a la denominada “violència de gènere”, que en la majoria d’ocasions es tradueixen en maltractaments físics i psíquics, fins arribar a l’assassinat d’una dona, essent de vegades el culpable la parella o exparella sentimental. Els massmedia difonen també fets delictius relacionats amb la violència sexual (agressions d’aquest caire que responen a una àmplia gamma gradual de gravetat), i que es poden tipificar en vexacions, abusos, violacions i moltes altres consideracions de major o menor transcendència. Per suposat, en època estival on l’absència gairebé total de fets realment noticiables escasseja com la pluja, cobren, si més no, una dimensió que tal volta no assolirien en altres circumstàncies.
Aquests dies són tristament notícia diversos successos d’agressions sexuals comesos per menors i contra menors. Les forces socials ja estan apel·lant a una reforma de la Llei del Menor, que eximeix de responsabilitat penal els infants menors d’edat, siguin quins siguin els delictes que protagonitzin, tant si es tracta de robatoris de poca entitat com si es tracta de violacions o assassinats. Alguns sectors socials ja han fet sentir la seva veu postulant-se per mesures educatives que podrien contribuir a abastar aquest preocupant i greu problema des d’una perspectiva més positiva i menys estèril que confinar menors en centres de reclusió especialment “dissenyats” per “curar” la “malaltia” que pateixen.
Si ens detinguessim a estudiar i analitzar acuradament els elements multifactorials que actuen (o que poden influir) com a desencadenants de delictes tan seriosos a tan tendres edats, probablement descobriríem que hi conflueixen innombrables situacions, que se solen denominar “de risc”: famílies desestructurades, nucli familiar amb importants mancances que menystenen l’estabilitat emocional dels seus integrants, la seva salut psíquica (física també en molts de casos), nul·la capacitat d’interacció i de diàleg pares - fills, manca d’hàbits bàsics fonamentals per a la convivència a la llar, en el sentit més ampli, que englobi tot allò que determina que un nucli social on està en joc el creixement no només físic, sinó psicològic, convivencial, cívic, ètic, espiritual… dels infants…
Des del principi dels temps, l’educació ha estat valorada, reconeguda i considerada com a un dels pilars de la societat, com a un dels valors cabdals de la formació de l’ésser humà com a tal, com a un dret fonamental de l’individu de les estructures socials democràtiques, com a essència mateixa a partir de la qual es vertebren altres drets i valors que conformen la riquesa de la humanitat.
Els infants aprenen el que viuen, és una gran veritat, quasi bé un axioma. Els centres d’internament, d’aïllament dels infants i joves… més tard la presó, amb les connotacions de marginació que això comporta, no han demostrat plenament la total i absoluta reinserció de l’individu dins el seu entorn vital. L’índex de reincidència en els seus actes dels homes i dones que han sofert penes de presó no ofereix cap mena de dubte. Apostar per l’educació és pensar en futur, creure en les bondats que implica, constatar que si els agents socials centrals: la família, l’escola, actuen fermament, és possible canviar actituds, millorar l’horitzó ara i aquí.
Però és una tasca complexa. És una feina que s’ha de començar des del mateix moment del naixement i no s’ha de claudicar mai, per moltes i fortes que siguin les tempestes que la vida ens dugui, no s’ha de defallir en cap moment, s’ha d’actuar fermament i amb constància. És aquí quan entren en joc els valors que tantes i tantes vegades ens omplen la boca. S’ha de parlar menys i fer més, sempre, pensant que els esforços no cauran en l’oblit, no cauran en terra erma, sinó que fructificaran i creixeran immunes a les amenaces que vulguin fer-nos abandonar.
Petits gestos, lliçons de vida a cada instant, però grans èxits, enormes recompenses en seran els resultats. S’ha de sembrar per recollir. No basta amb llençar la llavor dins la terra. La terra s’ha de preparar prèviament amb gran cura, amb dedicació, perquè estigui en les millors condicions possibles per acollir-la. Després la feina ha de seguir, abonant la terra, regant la llavor perquè creixi forta i sana i un bon dia, arribat el moment, ens ofereixi esplendorosos fruits que ens procurin la satisfacció de poder gaudir-ne i compartir-ne amb delit els resultats obtinguts.
La societat s’hi ha de dedicar i s’hi ha d’abocar, de valent, amb força, per tornar a l’educació al lloc que li pertoca i que ha perdut en les darreres dècades, revaloritzar-la, recuperar-la de la mena “d’oblit” on sembla que ha romàs durant ja massa temps. Això implica igualment retornar als educadors la consideració i el reconeixement perduts. Educadors som tots: pares, mares, docents i qualsevol persona disposta a escometre una tasca tan hermosa com no exempta de dificultats.
Tags: Reinserció
3 respostes a “L’educació, un valor que cal recuperar”
Sempre he pensat que les partides pressupostàries dedicades a Educació s’haurien d’incrementar significativament amb el doblers destinats a assistència social, perquè s’eviti des d’un principi, el problemes als nins de famílies desestructurades, amb problemes greus. Aquesta feina, crec, redundaria després en una base emocional i afectiva més sòlida en aquests nins, lo que els hi procuraria una millor vida, a ells i als qui les envolten.
Per ciutadana el jul. 31, 2009
Absolutament d’acord amb aquest comentari.
Per Llorenç el jul. 31, 2009
Efectivament, educadors som tots. Però des que l’administració vol substituir el rol que tocaria als pares, l’educació dels fills entra en la pura deixadesa. La societat, en general, s’ha relaxat tant -per mor de saber que té les espatlles cobertes- que comença a fallar en temes fonalmentals/elementals.
Per Dessmond el ago. 28, 2009